Cronologia dels Països Catalans i del món

Rebel·lió antioccidental dels bòxers a la Xina.

Llei de protecció de la dona i el nen treballadors a Espanya.

Es crea el partit laborista a Anglaterra.

L’alcalde de Barcelona, Bartomeu Robert i Yarzábal inicia una sèrie de reformes amb una política de transparència i lluita contra el caciquisme.

Primer vol en dirigible per Ferdinand von Zeppelin.

El Dr. Jaume Ferran i Clua funda a la Sagrera (Barcelona) l’Institut Ferran, on amplia els seus estudis d’immunologia antituberculosa.

El músic i compositor italià Giacommo Puccini compon l’òpera Tosca.

Es funda el Banc de València, per iniciativa de Josep Tartiere, i la Caixa d’Estalvis de Castelló.

Assassinat d’Humbert I d’Itàlia per un anarquista. Comença el regnat de Víctor Manuel III.

El Centre Nacional Català i "La Veu de Catalunya" se separen de la Unió Catalanista.

Karl Auer von Welsbach inventa la bombeta de fil incandescent.

El codi penal espanyol tipifica com a figura delictiva els "actes contraris a la integritat de la nació espanyola".

El físic alemany Max Planck planteja la física quàntica dels àtoms.

Es funda a Barcelona l’empresa La Hispano Suïssa, per a la construcció d’automòbils.

Pío Baroja publica Vidas sombrías.

Es funda l’empresa Vichy Catalán, S.A.

L’historiador alacantí Rafael Altamira i Crevea comença a publicar Historia de España y la civilización española.

S’inaugura amb una gran festa la reconstrucció del castell de Requesens. La reconstrucció fou iniciada pel comte de Peralada Tomàs de Rocabertí-Dameto (mort el 1898) i acabada per la seva germana Joana Aldelaida, que morí cinc dies després.

Es funda el Barcelona Lawn Tennis Club, el primer club de tennis català.

Creació del Tribunal Internacional de l’Haia.

23 problemes, formalisme (Hilbert)

Primer Congrés Cooperativista Català a Barcelona. S’organitza la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears.

Primera edició de segells catalanistes de la Unió Catalanista, amb una tirada de 2 milions d’exemplars, amb disseny d’Alexandre de Riquer i Inglada.

El Foment del Treball Nacional promou una campanya a favor d’un concert econòmic entre l’Estat i les diputacions catalanes.

El Comité Nacional de la UGT trasllada la seva seu de Barcelona a Madrid.

Es constitueix a Barcelona el Centre Nacional Català, promogut per Narcís Verdaguer i Callís, que agrupa els catalanistes possibilistes.

Projecte d’estatut d’autonomia de Catalunya redactat pel Partit Carlí.

Constitució de la Federació Agrícola Catalana.

Miquel dels Sants Oliver publica a Palma La Cuestión Regional.

Es crea la societat anònima El Tibidabo, a Barcelona.

Tancament de Caixes, moviment de protesta dels contribuents gremials de Barcelona contra la reforma tributària del govern a Catalunya. L’acció s’estén a altres ciutats catalanes.

Es funda a Barcelona la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat, adherida a la Unió Catalanista.

Manifest de la Unió Catalanista contra la guerra de Cuba.

El filòleg Pompeu Fabra publica Contribució a la gramàtica de la llengua catalana.

Publicació a París de La Question Catalane, pel Comitè Nacionalista Català.

L’escriptor i polític valencià Vicent Blasco Ibáñez publica La barraca, novel·la naturalista.

El periòdic de Barcelona "Lo Regionalista" passa a denominar-se "La Nació Catalana".

Es publica a Barcelona la revista literària i artística "Catalònia", dirigida per Jaume Massó i Torrens i Joaquim Casas i Carbó.

Concurs de cartells del cava Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia, guanyat per l’artista valencià Julio Tubilla.

Es funda l’editorial Salvat, a Barcelona.

Fundació del Col·legi de Sant Jordi de Barcelona, per Francesc Flos i Calcat, la primera escola catalana de l’època contemporània.

Revoltes causades per la fam, durament reprimides, a Itàlia.

El cap de govern, el conservador Cánovas del Castillo, és assassinat per l’anarquista italià Michele Angiolillo.

Comença el pla d’eixample de Girona d’E. Campllonch.

Fundació de l’Ateneu Obrer de Gràcia.

Es funda a Barcelona l’Institut Català de les Arts del Llibre.

Estrena a Sitges de l’òpera modernista d’inspiració wagneriana La fada, de Jaume Massó i Torrents i Enric Morera.

Miquel Costa i Llobera publica L’agre de la terra.

Procés de Montjuïc: execució de cinc obrers anarquistes, penes de presó i desterraments.

Pere Romeu inaugura la "taverna d’art" "Els Quatre Gats", punt de reunió d’artistes i intel·lectuals a Barcelona.

Missatge de 45 entitats catalanistes al rei Jordi I de Grècia, promogut per Antoni Rubió i Lluch i redactat per Enric Prat de la Riba, amb motiu del conflicte nacionalista de Creta. "La Renaixença" és suspesa per ordre governativa i Prat de la Riba és processat.

Comença a les illes Filipines una insurrecció independentista antiespanyola (1896-97), inspirada pel doctor José Rizal i protagonitzada pel moviment Katipunam.

Teorema de nombres primers (Hadamard, de la Vallée Poussin)

El dramaturg Àngel Guimerà acaba Terra Baixa.

El meteoròleg i sismòleg Eduard Fontserè i Riba crea la xarxa pluviomètrica de Catalunya i les Balears.

L’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch construeix la Casa Martí a Barcelona.

Llei de repressió de l’anarquisme. Empresonament massiu d’obrers. Comença el procés de Montjuïc.

Primers jocs olímpics de l’era moderna a Atenes (Grècia).

Alfred Nobel, químic suec, instaura els premis Nobel.

El físic italià Guglielmo Marconi posa en funcionament la telegrafia sense fils.

Mor a Londres Friedrich Engels.

Analysis situs (Poincaré)

El compositor Enric Morera crea la Societat Coral Catalunya Nova.

El físic alemany Wilhelm Röntgen descobreix els raigs X i inventa la radiografia.

Fundació de l’empresa Electroquímica de Flix (Tarragona).

Isaac Albéniz compon la Suite Ibérica.

S’instal·la a Menorca l’empresa La Maquinista Naval.

Important míting de lliurepensadors a Barcelona.

Comença el pla d’eixample de Badalona, de Joan Baptista Pons i Trabal.

Fundació de l’editorial Sempere a València, de Vicent Blasco Ibáñez.

Els germans Lumière presenten el cinematògraf: projecció a París d’Arribada d’un tren, la seva primera pel·lícula.

Les ambicions japoneses a Corea provoquen la guerra entre la Xina i el Japó.

Constitució a Barcelona de l’Associació Popular Regionalista, producte de la fusió del Jovent Català Regionalista i el Foment Catalanista.

El polític regionalista Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola publiquen Compendi de la Doctrina Catalanista, que obté una gran difusió.

Es funda l’Escola d’Agricultura de la diputació de Barcelona.

El crític literari Josep Yxart i Moragas comença a publicar El arte escénico en España.

L’artista Ramon Casas pinta Garrote vil.

L’escriptor i polític Vicent Blasco Ibáñez funda a València "El Pueblo", diari republicà, anticlerical i populista.

Comença la guerra de Melilla entre les tropes espanyoles i la població rifenya, que durarà fins al març del 1894.

Primer congrés del laborisme britànic: fundació de l’Independent Labour Party.

S’enllesteix la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll.

S’inicia un cicle d’atemptats anarquistes a Barcelona: bomba contra el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos, bomba del Liceu, que causa 14 morts (o 22, o 18, o 8), etc, que durarà fins el 1897. Es desencadena una forta repressió contra l’obrerisme.

Constitució de la Federació de Treballadors Agrícoles de la Regió Espanyola.

Es crea l’Escola d’Institutrius vinculada a la Societat Econòmica d’Amics del País a Barcelona.

Les lligues locals de rabassaires formen la Federació d’Obrers Agrícoles, que celebra diversos congressos a Vilafranca del Penedès, el Vendrell i Tarragona.

Segona Assemblea de la Unió Catalanista, a Reus, sobre l’organització i els mitjans per a portar a la pràctica les Bases de Manresa.

S’aproven a l’assemblea de Manresa de la Unió Catalanista les bases per a la constitució regional catalana, conegudes com a Bases de Manresa.

El liberal Práxedes Mateo Sagasta, cap de govern a Espanya. Antoni Maura i Montaner, ministre d’Ultramar, presenta el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, que fracassa.

S’aprova l’aranzel antillà que afavoreix les exportacions espanyoles a Cuba.

Construcció del monument a Cristòfor Colom, de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, a Barcelona.

Crisi econòmica. Agitació obrerista i vagues. Sectors de l’anarquisme adopten l’acció violenta. Primers atemptats anarquistes a València. Declaració de l’estat de guerra.

Narcís Verdaguer i Callís creà l’Associació de Propaganda Catalanista.

Exposició Nacional d’Indústries Artístiques i Internacional de Reproduccions de Barcelona.

Escàndol financer del canal de Panamà a França. L’enginyer Ferdinand-Marie de Lesseps és implicat en el suborn a polítics.

Es funda a Atlanta (Estats Units) la Coca-Cola Company.

L’anarquista rus Kropotkin publica La conquesta del pa.

Constitució de la Cambra Agrícola de Catalunya.

Fundació de l’Orfeó Català, a Barcelona, impulsat pels compositors Lluís Millet i Amadeu Vives.

L’Avenç comença a funcionar com a impremta i editorial, a Barcelona, dirigida per Joaquim Casas i Carbó i Jaume Massó i Torrents.

Es publica la primera gramàtica de Pompeu Fabra, Ensayo de Gramática del catalán moderno.

Es publica el Diccionario General valenciano-castellano, de Joaquim Martí i Gadea.

L’escriptor britànic Arthur Conan Doyle publica Les aventures de Sherlock Holmes.

Formació dels Estats Units del Brasil.

S’acaba a Barcelona el Palau Güell, de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet, actual seu del Museu del Teatre.

L’escriptor britànic Oscar Wilde publica El retrat de Dorian Gray.

El novel·lista Narcís Oller comença a publicar La febre d’or, novel·la costumista que consta de tres volums.

Primera commemoració del Primer de Maig, amb vagues i manifestacions en favor de les vuit hores de treball en tots els centres industrials dels Països Catalans. Declaració de l’estat de guerra. Reactivació obrerista.

Es publica a Barcelona el setmanari "Lo Teatre Català", pioner en la informació del món de l’espectacle.

Els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, i l’escultor Enric Clarasó, exposen per primera vegada, a Barcelona.

Es funda el "Diario de Comercio" a Barcelona, proteccionista.

Aldarulls populars a la ciutat de València.

Aparició a Palma de Mallorca del primer grup socialista lligat al PSOE.

Comença a publicar-se el "Setmanari Català", a Manresa.

Comença el pla d’eixample de Tarragona, de Ramon Salas Ricomà.

Es funda a Barcelona el Centre Excursionista de Catalunya, presidit per Francesc Carreras i Candi.

Aritmetització de la matemàtica (Weierstrass)

Fundació a Barcelona del Foment del Treball Nacional, per fusió de les anteriors entitats patronals, presidit per Albert Rusiñol i Prats, associació proteccionista de la burgesia industrial espanyola.

Campanya, amb èxit, a favor del dret català i contra el projecte de codi civil espanyol que en limitava les competències.

Es funda l’Agrupació Socialista de Castelló.

Al Brasil, l’oposició dels propietaris de plantacions a l’abolició de l’esclavatge provoca un pronunciament militar contra la monarquia de Pedro II. Proclamació de la República.

El sociòleg Manuel Sales i Ferré comença a publicar la seva obra cabdal Tratado de Sociología, de tendència evolucionista.

Construcció de la torre Eiffel, amb motiu de l’Exposició Universal de París del mateix any.

Primer ex-libris modern, dissenyat per l’artista Ramon Casals i Vernis i encarregat pel bibliòfil catalanista reusenc Pau Font de Rubinat.

Es publica la "Revista Catalana", impulsada pel canonge Jaume Collell.